ON ESTEM
En un poblet tranquil assentat en una penya sobre el Riu Ter. Aquest es formà al voltat de l'antic Castell de Palencà. Hi trobareu l'església adossada dins la roca i carrers petits que configuren el poble. La Roca és un nucli de població que pertany al municipi de Vilallonga de Ter.
Al vespre hi podreu contemplar una bonica il·luminació del penyassegat.
LA ROCA
Aquest poblet té un passat històric important. Només per fer-ne una pinzellada, el 1244, el Senyor de Milany va dispensar als veïns de la Roca de tota càrrega menys de la remença per evitar que quedés deshabitada, ja que en aquella època els pobles de la contrada, la Roca no n’era cap excepció, s’anàven despoblant pel fet que els veïns estaven subjectes als drets feudals. També molta gent es desplaçava a “llocs reials”, perquè estaven exempts de càrregues.
El 1275 aquest poblet va ser assetjat per l’ Infant Jaume, fill del rei Jaume I. Amb la guerra dels remences, el senyoriu de la Roca va pertànyer a un Descatllar, que li havia estat concedit per Joan II, confiscat a Bernat de So, que més endavant tornà a recuperar. Arribats al segle XIV, el castell de la Roca reunia les millors condicions de defensa dels voltants. En aquell moment pertanyia a la família Desbac. Les bones condicions van afavorir que Joan II, durant la guerra dels remences, hi establís el cap castell de la capitania. Juntament amb el castell de Camprodon formaven un bon lloc de control i protecció a tota la comarca.
Al segle XV, les capitanies van ser abolides pel rei Ferran el Catòlic. Al voltant del 1621, els Descatllar entraren de Senyors Feudals del castell i del seu terme. Passats uns segles, a l’any 1843 va pertànyer a Josep Domingo, botiguer de Vic que ho havia comprat als Descatllar. Finalment la senyoria va desaparèixer definitivament amb l’expropiació estatal el 1854.
LA LLEGENDA DELS DOS AMANTS DE LA ROCA
El senyor del castell de la Roca de Pelancà estava molt enamorat de la filla del senyor de Rocabruna. Aquell amor era correspost, però l’anhel dels dos enamorats d’unir-se en matrimoni topava amb una certa oposició per part del pare d’ella. D’acord amb la noia, el de la Roca la raptà. Aleshores el pare, indignat, reuní gent dels seus dominis i anà a assetjar el castell del seu ultratjador. Passat un quant temps, i davant la impossibilitat de sostenir-se, el de la Roca aconsellà a la seva amada que es lliurés al seu pare, suposant que la perdonaria; ell ja desapareixeria per tal de no caure-li a les mans. La noia no ho consentí i volgué compartir la mateixa sort del seu estimat. Assaltat el castell i sense cap escapatòria possible, tots dos, abraçats, es llançaren per la part més alta del cingle.
Llorenç Birba i Perramon
VILALLONGA DE TER
Un paissatge màgic i privilegiat, on es dibuixen suaus turons regats per fonts d'aigua clara
El municipi de Vilallonga de Ter, situat al marge esquerra del riu Ter, al peu de la serra del Catllar, dominada pel puig de Balandrau i el puig Cerveris, es construeix de forma allargada, d'aquí el seu nom.
HISTÒRIA
El lloc de Vilallonga de Ter està documentat des del 1011, i l’església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però n’eren senyors la família Catllar o Descatllar, senyors del castell del Catllar, una de les famílies més importants del Principal als segles XIV i XV.
L’església parroquial de Sant Martí era inicialment un edifici romànic de mitjan segle XII, amb carreus ben treballats i tres absis coronats per una cornisa d’arcuacions cegues, sota un fris de dents de serra; la finestra central de l’absis té també un bonic treball de cisell. L’obra romànica, però, va desaparèixer totalment, llevat de l’absis major i una absidiola, quan s’amplià l’església vers el 1784; actualment és un edifici gran, totalment transformat al seu interior, amb volta de nervacions sobre el presbiteri, un petit campanar de torre i els absis esmentats.
